Vi de ferreteria La meva tieta xerrica al fons del menjador mentre escalfem aigua per al romaní. Murmura “he de trobar

una

altra

manera

de

viure”.

L’endemà

la

senyora

Xerric

es

presenta

a

la

ferreteria

del

poble,

de

la

qual

és

clienta

recurrent.

—M’han

dit

que

busqueu

algú

fix!

En

tinc

53,

però

li

dono

la

volta

i

Us nomeno còmplices de les meves voluntats Jo, major d'edat, domiciliat per la força en aquest tros fred del món, en ple ús de les meves facultats mentals, manifesto que aquest és el meu testament i anul·lo qualsevol altre que hagi fet amb anterioritat. I així, per la present, declaro aquestes paraules com la meva voluntat, i d’aquesta manera vull que es compleixin quan m'arribi l'hora final. Vull fer constar qu e he viscut els dies que m'han tocat embastant-los amb puntades barroeres.

Si no fos.....

SEMPRE AMB TU Amb el cafè era implacable, no es conformaria mai amb un cafè que no fos de Colombia, amb una crema avellana espessa, cos equilibrat i aroma intens. Només acceptaria un cafè aigualit, tipo americà, si li fes la seva àvia, amb cafetera italiana i un petó al front, sense excusa. Sap greu, perquè va marxar massa ràpid, i desde llavors es va tornar més exquisit amb les aromes. I amb moltes altres coses, com en el plec del puny de la camisa cordat al segon botó. No creia en Déu, ni en l’eternitat, ni en aquella manera tan falsa que tenen les persones de plorar la mort.

Principi de parsimònia Davant el col·lapse es va instaurar el règim. Ens trobàvem en el principi de parsimònia. Vivíem

en

la

simplicitat.

Tot

resultava

senzill

i

no

requeria

d’esforç,

ni

físic

ni

emocional.

La

vida

era

fàcil.

L’explicació

més

simple

a

qualsevol

inconvenient

solia

ser

la

correcta.

Els

inputs

i

les

variables

socials

PIULADISSA Hi havia una vegada un poble sense nom als mapes, perdut entre valls ondulades, on la gent havia après a caminar amb el cap cot. Durant anys, potser segles, sobrevivien sotmesos a un poder que els segellava els llavis i oprimia els cors: treballar, obeir, no qüestionar. Un silenci ombrívol empastifava els carrers estrets, acoquinava les cases, i s’arrapava als arbres que es doblegaven cap cots. Però vet aquí que un dia —ningú no sap ben bé quin— alguna cosa va canviar. Un nen, cansat d’arrossegar galledes d’aigua, va picar amb els dits la vora del pou. Toc.

Orgasme celestial Es prepara una bossa amb una samarreta, dues calces i una faldilla de flors, que allà no ha de fer fred. Feia tant temps que hi volia anar. Obre valenta el forrellat de casa, carrega la bossa i comença a caminar cap a l’est, buscant la llum. La que porta anys buscant i que sempre li han dit que pot trobar dins seu. —És el destí, pensa (per això els pares van triar per a ella el nom d’Aurora). L’Alba també ha marxat de casa avui. D’un rampell. Carregada amb la motxilla groga i un pot de vidre ple de xocolata amb llet. Menja xocolata a tothora.

No em preguntis com trobar la felicitat La seva presència era màgia pura. Caminava entre arbres cada matí a la vora del riu, calmada, amb aquell camisó de color blanc trencat i les vores de punt caigut fins al turmells. Descalça. Al poble tot era difícil a l’inici del segle XX, no tenien llum ni aigua corrent, menjaven dels cultius i la caça. Era un poble aïllat i allunyat. La infelicitat es respirava a cada porta de cada llar, però ella era feliç, immesurablement feliç. - I com ho feia àvia? Per què era tan feliç? - No em preguntis com.

MEL FERMENTADA L’Oriol es desperta, amb aquella angoixa de qui creu que s’ha quedat adormit, a l’instant s’adona que encara queden dues hores perquè soni el despertador. Està sol al llit, encén el mòbil i veu que l’Ona l’ha escrit, que vol parlar, es desvetlla per complet, de què deu voler parlar? On deu ser?

MANUAL DE BOSQUETANA No cal saber-ne detalls de com has aconseguit la teva meravellosa caseta al bosc, sigui com sigui, la tens. Si has hagut de traficar amb òrgans o fer de puta cara algun cap de setmana, és el teu secret i assumpte privadíssim i absolutament respectable per qui escriu aquest manual. Has de tenir clar que només és un mitjà per a arribar a la finalitat que t’interessa. Per tant, tranquil·la que ningú et jutjarà. Tens la teva caseta al bosc i ets summament feliç. A partir d’ara, com a bosquetana, estaràs en contacte permanent amb la natura.